L'edat mitjana comprèn des del segle V al segle XV. En aquesta època neix el feudalisme. La música que s'entona és una música vocal per dirigir-se a Déu, que es basa en elements musicals de cultura jueva i grecoromana.
L'església es converteix en el principal difusor la música amb una finalitat didàctica però la música també va ser difosa per trobadors que la componien i joglars que la divolgaven.
Alguns dels compositors importants de l'edat miyjana van ser Guido d'Arezzo amb l'obra de "Himne a Sant Joan Baptista" i Hildegard Von Binge amb l'obra de "Symphonia armonie celestium revelationum".
El renaixement comprèn des del segle XV fins al segle XVI. Aquest canvi de època es produeix a causa d'una renovació artística, literària, científica, cultural...
El pensament que es tenia en aquesta època s'anomena Humanisme, aquesta concepció s'inspira en l'antiguitat clàssica. En aquesta època també hi ha un gran avanç de les ciències experimentals, té lloc la reforma protestant de l'esgésia catòlica. Pel que fa a la música, els autors cobren protagobisme i són més reconeguts i neixen formes musicals noves, no només dirigides a l'església.
La música instrumental es converteix amb un gènere amb característiques pròpies, independenment del vocal.
Alguna de les obres musicals importants són "Tratado de Glosas" de Luis Milán o "Fantasia" de John Dowland.
BARROC
El Barroc s'estén des del segle XVI al segle XVIII.
En aquesta època la monarquia passa a ser absoluta. Els reis i la noblesa s'alien en contra de la burgesia. El Barroc es tracta d'una etapa en la qual les arts experimenten una transformació progressiva, contraposant-se als ideals reniaxentistes, es conrea el gust per l'adorn, la dessonància i el moviment. Aquesta època destaca per una gran riquesa de formes i estils musicals nous. Neix la música pura, l'orquestra, el concert, la sonata i la fuga i com a principals formes vocals en l'ambit religiós trobem l'oratori, la passió i les cantates.
Algunes de les obres més importants són "Música aquàtica" de Georg Friedrich Händel i "Canon i Guiga" de Pachelbel.
CLASSICISME
El clacissisme data des de la segona meitat del segle XVIII fins al 1825 aproximadament. El clacissisme neix com a resposta dels excessos ornamentals del Barroc. En el mateix tems neix la Il.lustració, un corrent cultural basat en el pensament racionalista, i la enciclopèdia. La música es caracteritza per la recerca de la bellesa en l'equilibri formal. Neixen els concerts.
Com a obres importants podem trobar "Simfonia núm.40" de Wolfgang Amadeus Mozart i "Quartet l'emperador" de Franz Joseph Haydn.
ROMANTICISME
Aquesta època comprèn des del segle XIX fins al XX. Aquesta època envolta un canvi important: la revolucio francesa comporta un canvi social enorme, i la llibertat i el triomf marquen la vida durant el segle XIX.
En aquesta època neix la musicologia, la ciència que estudia la música, també neix el Nacionalisme musical. L'òpera continua sent l'espectacle per antonomàsia però la música orquestral adquireix un protagonisme nou.
Algunes de les obres característiques d'aquesta època són "la cinquena simfonia" de Ludwig Van Beethoven i els "Valsos" de Frederic Chopin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario